Malgrat la boira, cal caminar

La nit va ser especial. Tal i com havia de ser. Dues botelles de vi (catalanes!!), un sopar suau, el dia de la bestia en angles i molta, molta passio pero cap peto. Te principis, i encara te parell a, pero em sembla que vaig entendre que avui ho deixa.

Jo vaig complir el meu cami. Tentejar, acariciarla, mimarla, abrasarla, pero quan la cosa semblava que es posava seria i que potser ella fallaria als seus principis li vaig dir el que sentia: que el meu somni dintercanvi no incluia enamorarse, lligarse, tornarse dependent un altre cop. Que volia ser lliure, lliure descollir el cami a seguir per primer cop i durant un cert temps en un cert lloc. I ho va entendre, justament perque ella va viure el mateix quan estava a bcn i va comensar a sortir amb el seu actual novio a les 2 setmanes.

Pero aixo sembla nomes el principi dun cami, i com deia el bon senyor lluis llach, hem de caminar malgrat la boira, i sobretot:

" si em dius et vull, que el sol faci el dia molt mes llarg... "

anecdotes diaries: hem passat de 25 graus i sol a 10 graus i pluja, i jo empanat de mi vaig anar a dormir a les 5 de la matinada i tenia clase a les 9 de golf!! (sisi, faig golf tius...) i amb lempanada per corre he sortit amb hawaianes i samarreta curta... p a t e t i c

consell del dia: baixeuvos skype!! www.skype.com Aixo podem parlar un rato enlloc de la merda del messenger! si fins i tot vaig parlar amb el meu pare! quin shock...

salut i vodka amics